El Born i el coneixement històric / Albert Garcia Espuche
Garcia i Espuche, Albert


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 10 (2014) , p. 16-28 (El Born, una ciutat sota un mercat) 
Resums en català, castellà i anglès.

El coneixement sobre el jaciment del Born està vinculat, en bona part, al que ja es tenia abans d'excavar a l'interior del vell mercat. Resulta clau no perdre de vista el coneixement sobre el conjunt de la ciutat i sobre les seves parts, i tenir en compte l'evolució de tot plegat. Convé situar l'area del jaciment del Born en el context del Quarter de Mar i entendre'n l'evolució i la del global barceloní. Els canvis continus que es produïen en les estructures físiques i les activitats que s'hi duien a terme no sempre són perceptibles en el jaciment. I els objectes trobats són una part molt petita, quantitativament i qualitativament, dels que realment existiren allà. La continuïtat de la recerca és una de les condicions imprescindibles per a un futur prometedor del Born.

El jaciment arqueològic de l'antic mercat del Born. La seva darrera fase d'ús (1700-1717) / Pere Lluís Artigues Conesa, Antoni Fernández Espinosa
Artigues i Conesa, Pere Lluís


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 10 (2014) , p. 30-55 (El Born, una ciutat sota un mercat) 
Resums en català, castellà i anglès.

Les excavacions fetes en el solar de l'antic mercat del Born de Barcelona varen posar al descobert 8.004 m2 de l'antic barri de la Ribera, destruït a partir de l'any 1716 com a conseqüència de la construcció de la ciutadella militar una vegada acabada la guerra de Successió amb la victoria de Felip V. L'article és una descripció de les restes aparegudes, que s'han de catalogar com d'excepcional interès tant per l'estat de conservació, fruit de l'enderrocament intencionat del barri, com per la informació que proporcionen sobre la vida de la ciutat de Barcelona, la seva evolució i transformació, entre els segles XIV i XVIII, a més de l'interès pel seu significat històric, sense que prevalguin uns sectors o aspectes per damunt d'uns altres. El ventall cronològic que abasten és interessant per entendre i explicar l'evolució de la ciutat.

El Born i la cultura material de 1700 / Julia Beltrán de Heredia Bercero
Heredia Bercero, Julia Beltrán de


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 10 (2014) , p. 56-68 (El Born, una ciutat sota un mercat) 
Resums en català, castellà i anglès.

El projecte Born ha permès posar en marxa una línia de recerca específica per a l'estudi de la cultura material del període que va des de finals del segle XVI fins a principis del XVIII. La informació extreta dels documents, fonamentalment inventaris post mortem, es va poder contrastar amb la iconografia i relacionar-la amb els objectes valorats per l'arqueologia. S'han estudiat objectes de metall, ceràmica, fusta, vidre i os de funcionalitats molt diverses. Les noves formes aparegudes vinculades al consum de nous productes com el te, el cafè, el tabac o la xocolata són també elements característics d'aquest període.

Evolució geomorfològica del barri de la Ribera en èpoques històriques / Ramon Julià Brugués, Santiago Riera Mora
Julià i Brugués, Ramon


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 10 (2014) , p. 70-93 (El Born, una ciutat sota un mercat) 
Resums en català, castellà i anglès.

Es presenta una nova proposta d'evolució geomorfològica del front litoral barceloní, entre el mont Tàber i el parc de la Ciutadella, a partir de la integració de nova informació sedimentològica, datacions radiocarbòniques i dades arqueològiques. Aquestes dades evidencien l'existència d'una cala preromana al peu del mont Tàber que serà regularitzada amb les aportacions sedimentàries del riu Besòs a partir de l'època romana, quan es forma la barra sorrenca de Santa Maria del Mar-mercat del Born. Durant l'època medieval, la formació de barres configura zones protegides que seran utilitzades com a espais portuaris. La progressiva incidència de la progradació deltaica del Besòs marca la dinàmica litoral d'aquesta zona amb l'arribada d'un canal fluvial al segle XVI. La construcció de successius trams de moll al llarg del segle XVII accelera la progradació litoral i dóna lloc a la plana de la Barceloneta.